Les pluges dels darrers dies han tornat a posar a prova algunes de les infraestructures de Catalunya. Carreteres tallades, línies ferroviàries paralitzades i rius desbordats han deixat imatges que evidencien les dificultats a les quals s’enfronta el territori davant de determinats episodis meteorològics.
En aquest context, Norberto Larriba, CEO del Grupo Impulso i secretari del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, va ser entrevistat a La Xarxa va ser entrevistat a La Xarxa per analitzar què ens diuen aquests episodis sobre l’estat de les nostres infraestructures i sobre la manera com hem planificat i construït el territori.
Durant la conversa es van abordar qüestions com l’antiguitat d’algunes infraestructures crítiques, la vulnerabilitat de la xarxa ferroviària, els criteris utilitzats per a les infraestructures hidràuliques i la necessitat de revisar determinades decisions de planificació territorial.
Infraestructures que van ser construïdes en un altre moment
Larriba parteix d’una idea senzilla per explicar la situació actual: les infraestructures, igual que les persones, neixen en una determinada època, s’utilitzen durant molts anys i, amb el temps, envelleixen.
A Catalunya hi ha infraestructures crítiques construïdes fa més d’un segle. Com a exemple, assenyala la línia ferroviària del Maresme, que va entrar en servei l’any 1848 i que aviat farà 200 anys.
Aquesta antiguitat ajuda a entendre per què determinades infraestructures poden patir més davant d’episodis com els viscuts aquests dies.
Segons explica Larriba, mentre que les infraestructures més antigues presenten més dificultats, les més modernes tendeixen a patir menys. Això posa de manifest la importància de continuar renovant i millorant aquelles infraestructures que fa dècades que estan en funcionament.
El ferrocarril, una de les infraestructures més vulnerables
La xarxa ferroviària ocupa un lloc especialment rellevant en aquest debat.
Durant l’entrevista, Larriba assenyala que el ferrocarril és actualment una de les infraestructures més vulnerables de Catalunya i recorda que en els darrers anys ja s’han produït incidències relacionades amb estructures de contenció i murs.
Al mateix temps, destaca que s’estan destinant recursos a les infraestructures ferroviàries i que algunes línies estan sent objecte d’importants renovacions.
La rellevància d’aquesta xarxa fa que el seu manteniment i millora siguin especialment importants. Les línies del Vallès, del Maresme i les connexions cap al sud de Catalunya són utilitzades per milions de persones cada any.
Per això, Larriba considera necessari continuar destinant recursos a la seva renovació i prestar una atenció especial a aquestes infraestructures crítiques.
Revisar els criteris davant dels episodis de pluja
L’entrevista també aborda la capacitat dels sistemes hidràulics i de drenatge per respondre als episodis de pluges actuals.
Larriba explica que les infraestructures hidràuliques es calculen habitualment a partir d’un paràmetre conegut com a període de retorn, que permet establir la probabilitat que es produeixi un determinat escenari.
En aquest àmbit, considera fonamental que es mantingui la feina de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i, especialment, que s’acceleri l’actualització dels mapes d’inundabilitat de Catalunya.
Disposar d’aquesta informació actualitzada és, segons apunta, un element fonamental per conèixer els riscos i poder prendre decisions adequades sobre el territori.
Quin territori hem urbanitzat
Però la qüestió no es limita a les infraestructures existents.
Un dels punts centrals de la reflexió de Larriba té a veure amb la manera com s’ha urbanitzat Catalunya durant les darreres dècades.
Segons explica, durant molts anys s’han urbanitzat zones que, amb els criteris actuals, probablement no es considerarien adequades per urbanitzar.
Això planteja una situació especialment complexa davant de determinats episodis meteorològics, perquè hi ha zones urbanitzades que poden quedar exposades a riscos que avui coneixem millor.
Quan reconstruir no sempre serà la solució
Davant d’aquesta realitat, Larriba apunta a una qüestió especialment difícil: hi haurà situacions en què no serà possible reconstruir exactament allò que existia abans.
En determinats llocs caldrà plantejar reserves d’espais de sacrifici i assumir que algunes urbanitzacions que hagin quedat greument afectades no es podran tornar a construir.
Es tracta de decisions complexes que s’hauran d’abordar des de la planificació i la gestió pública, tenint en compte les condicions actuals del territori i els riscos existents.
En aquest sentit, Larriba resumeix la seva posició amb una afirmació clara:
“Hem de ser valents, no podem ser egoistes.”
Una reflexió que apunta a la necessitat d’afrontar aquestes decisions amb una visió que vagi més enllà de la resposta immediata a cada episodi.
Enginyeria, infraestructures i territori
Les pluges d’aquests dies han tornat a posar de manifest la relació entre l’estat de les infraestructures, els criteris amb què van ser dissenyades i la manera com hem ocupat el territori.
La renovació de les infraestructures més antigues, l’actualització de la informació sobre riscos i la revisió de determinades decisions de planificació seran qüestions cada vegada més rellevants per afrontar els escenaris que planteja el territori.
Com a secretari del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Norberto Larriba participa activament en aquest debat sobre el paper de l’enginyeria davant dels reptes de les infraestructures i del territori.
Entrevista completa a La Xarxa
Durant l’entrevista a La Xarxa, Norberto Larriba aprofundeix en aquestes qüestions i analitza l’impacte dels darrers episodis de pluges sobre les infraestructures catalanes.
Pots veure l’entrevista completa a continuació:
